Què diu la recerca sobre... la immersió lingüística
El 1997, el psicòleg Josep Maria Serra va avaluar
el coneixement matemàtic de l’alumnat de quart de
Primària. Ho va fer comparant dos grups d’alumnat
castellanoparlant del mateix nivell sociocultural, un escolaritzat en
català (immersió lingüística) i l’altra en la seva llengua. Els
participants eren respectivament 322 i 266 alumnes. Els resultats
mostraven que l’alumnat castellanoparlant escolaritzat en
català igualava, i fins i tot superava, el coneixement matemàtic
dels seus iguals escolaritzats en castellà a Catalunya i dels seus
iguals de la resta de l’Estat. (extret del llibre Immersió
lingüística, rendiment acadèmic i classe social. Barcelona:
Horsori)
Aquest és només un exemple dels nombrosos treballs
que han avaluat el resultat de la immersió lingüística . Al
final d'aquest article podeu trobar una relació d’alguns
estudis publicats a diverses revistes i llibres.
Quines dades aporten aquestes recerques? Segons
Ignasi Vila, catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l’Educació
de la Universitat de Girona, “des del 1990 hi ha hagut una
avaluació sistemàtica dels resultats de l’educació bilingüe a
Catalunya. Des del punt de vista del coneixement
lingüístic no s’han trobat diferències entre catalanoparlants i
castellanoparlants en el seu coneixement de la llengua espanyola.
Per formar-se una idea global podeu consultar el
sisè número dels Quaderns d’Avaluació: El
coneixement de llengües , on s’exposa el nivell de
competències que assoleix l’alumnat en català, castellà i anglès
al llarg de les etapes educatives.
Un model que funciona
En síntesi, totes les dades recollides indiquen que
la immersió lingüística no provoca cap problema en
l’alumnat castellanoparlant ni incideix de forma negativa en el seu
nivell lingüístic, com indiquen els treballs
realitzats (Arnau i al., 1994; Bel i al., 1991, 1993, 1994;
Boixaderas i al., 1992; Guasch, 1999; Guasch i al., 1999; Ribes,
1993; Vila, 1995).
En canvi, els experts apunten que sense
la immersió lingüística una elevada proporció d’alumnes
castellanoparlants sortirien de l’escola sense coneixement del
català, bàsicament perquè en el seu medi
social no poden aprendre aquesta llengua.
Les raons de la immersió lingüística i
l'exemple del Canadà
Quan una societat vol ser bilingüe cal que
la llengua socialment més feble prevalgui en l’educació.
Aquest principi ha estat establert per autors com Wallace
Lambert, un dels defensors de la immersió lingüística que
ha estat aplicada al Quebec amb resultats similars
als de Catalunya.
De fet, els estudis fets al Canadà han demostrar
que els programes d’immersió en francès són formes efectives
d’educació per a alumnes que parlen anglès, una llengua
majoritària al Canadà. Fins i tot l’alumnat amb competències
acadèmiques més limitades ha demostrat progressar tan bé com
l’alumnat comparable en programes escolars d’un entorn anglès
convencional, alhora que adquireix uns nivells superiors en
competència lingüística en francès. (vegeu l’article de Fred
Genesse, "Una
revisió dels programes d'immersió en francès al Canadà")
Avui dia: el català llengua principal del
sistema educatiu
La investigació mostra que l’èxit dels programes
d’immersió lingüística es relaciona amb les condicions següents:
1/ que sigui voluntària (a P-3 es pot triar en
quina llengua s’escolaritzen els fills. Cap família de l'escola
del Rafal Vell va triar castellà)
2/ que els mestres siguin bilingües (tots els
mestres de l'escola del Rafal Vell dominen les dues llegües)
3/ que l’alumnat que forma part de l’aula sigui
de llengua diferent a l’escolar. És a dir, que no hi hagi alumnat
barrejat de llengua catalana i llengua castellana ( tots els
infants junts sigui quina sigui la seva llengua familiar)
..........